Aquest matí he tingut l’oportunitat de conversar amb un amic - client que em deia que l’any arrencava per a ell amb la bona notícia de l’aixecament de la situació de concurs de creditors (antiga suspensió de pagaments). Jo, que sé el calvari que ha passat aquest any i mig i que sé per que la gestió de l’empresa va derivar en aquesta situació concursal, estic especialment content per ell. Perquè el problema no és que sorgeixin dificultats (és normal perquè una gestió no és una qüestió matemàtica), ni que sorgeixin situacions gairebé ingovernables (hauria d’evitar-se arribar a certs extrems, però de vegades els esdeveniments t’empenyen inexorablement a això). El problema greu és no voler adonar-se de les situacions, ja que si un no es reconeix, és impossible prendre decisions encaminades a buscar solucions.

Una vegada un reconeix el problema, ha de analitzar les alternatives (normalment haurà més d’una) sota un criteri basat en prioritats i prendre decisions. A partir d’aquest moment, la coherència ha de ser companya de viatge, passi el que passi. És la millor manera no només de sortir del problema, sinó d’aprendre i corregir, respecte als criteris que hàgim utilitzat per a decidir.

M’ha alegrat parlar amb ell. Sé que la coherència ha estat la seva millor virtut i sortirà d’una situació en la qual molts haguessin llençat la tovallola.
Alberto Trallero - Optima Management