Si bien es cierto que la formación entendida académicamente tiene una importancia vital en el reciclaje de cualquier profesional y en su historial, no lo es menos que comparto la opinión de los que dicen que la experiencia, la práctica, el “vivir” en primera persona los problemas enfrentándose a ellos, es la mejor escuela que existe. Probablemente una combinación de ambas  es lo ideal, pero  decantando la balanza claramente hacia la propia experiencia.  De hecho  son conocidas las corrientes pedagógicas liberales que sostienen que el niño a través de sus propias experiencias y vivencias, sería capaz de forjar unos criterios claros de las cosas, sin necesidad de que los padres intervinieran con prohibiciones de cualquier tipo.

Partiendo de que estas teorías pueden tener parte de razón en lo que explican, pero que obviamente tienen muchas aristas  en lo general, porque entiendo que sí que es bueno poner  ciertos límites educativos como marco de acción referente,  sí comparto plenamente  la necesidad de enfrentarse a las cosas directamente como fuente clara de aprendizaje. Digo esto porque creo que las empresas deberían hacer un esfuerzo por buscar el talento interno y externo en personas valientes y ávidas de trabajar en proyectos nuevos que dentro de sus capacidades, les den la posibilidad de  ponerse a prueba. Nos fijamos en exceso en curriculums académicamente impolutos pero carentes de toda praxis y sin el menor atisbo de un sentido de la realidad. Siempre he pensado que nadie debería cursar un Master o postgrado sin tener una mínima experiencia profesional, por su interés y el de la empresa. Alberto Trallero. Optima Management

Si bé és cert que la formació entesa acadèmicament té una importància vital en el reciclatge de qualsevol professional i en el seu historial, no ho és menys que comparteixo l’opinió dels que diuen que l’experiència, la pràctica, el “viure” en primera persona els problemes enfrontant-se a ells, és la millor escola que existeix. Probablement una combinació d’ambdues és l’ideal, però decantant la balança clarament cap a la pròpia experiència. De fet són coneguts els corrents pedagògics liberals que sostenen que el nen a través de les seves pròpies experiències i vivències, seria capaç de forjar uns criteris clars de les coses, sense necessitat que els pares intervinguessin amb prohibicions de qualsevol tipus.

Partint que aquestes teories poden tenir part de raó en el que expliquen, però que òbviament tenen moltes arestes en el general, perquè entenc que sí que és bé posar certs límits educatius com a marc d’acció referent, sí comparteixo plenament la necessitat d’enfrontar-se a les coses directament com a font clara d’aprenentatge. Dic això perquè crec que les empreses haurien de fer un esforç per buscar el talent intern i extern en persones valentes i àvides de treballar en projectes nous que dins de les seves capacitats, els donin la possibilitat de posar-se a prova. Ens fixem excesivament en curriculums acadèmicament impoluts però que els manca tota praxi i sense el menor sentit de la realitat. Sempre he pensat que ningú hauria de cursar un Master o postgrau sense tenir una mínima experiència professional, pel seu interès i el de l’empresa. Alberto Trallero. Optima Management